El passat mes de desembre, del 8 a l’11, la Dra Buxarrais va participar en el 42 Congrés de l’ Association for Moral Education (AME), que va tenir lloc a la Universidad de Harvard, a la Graduate School of Education, lloc en el que va néixer l’AME el 1976.

La Dra Buxarrais va exposar un treball en coautoria amb el Dr Francisco Esteban (UB) titulat “Becoming a teacher: Ideas for university education and civic engagement”. Aquest és el resum:

En els últims anys l’educació universitària ha canviat considerablement. En resum, es podria dir que s’ha adaptat a les circumstàncies imperants i que s’està convertint en un recurs essencial per a l’optimització dels àmbits professional, social, cultural i econòmic. Els canvis que ha experimentat l’han portat a aconseguir resultats bastante significatius. No obstant això, al mateix temps, també hem estat testimonis del sorgiment de preocupacions i dubtes sobre la naturalesa d’aquesta educació, sobretot en relació amb el desenvolupament personal, ètic i cívic de la població estudiantil actual. Què ha de fer un bon mestre i què motiva una persona a voler ensenyar són preguntes atemporals que ens concerneixen.
Aquest estudi se centra en els que actualment s’estan formant per convertir-se en professors, més específicament, en els estudiants de llicenciatura en Educació Primària de les Universitats de Catalunya. Hem utilitzat una metodologia quantitativa basada en un qüestionari auto-administrat, aplicat a una mostra representativa. Les respostes obertes dels participants són enregistrades i codificades. Construïm tres categories principals: el mestre personal i / o autèntic; el mestre narrador; i el mestre motivador de l’aprenentatge. Els nostres resultats destaquen importants diferències entre aquestes categories, destacant sobretot al mestre autèntic i / o personal, que deixa empremta gràcies al seu caràcter i la seva forma de ser. Això, juntament amb altres troballes, ens permet oferir algunes consideracions per a la formació universitària de futurs docents.

Així mateix, com a investigadora sènior, la Dra Buxarrais va ser convidada per l’organització del congrés a participar com a mentora en la “Junior Scholar ‘s Reception” del dia 9. Aquest popular esdeveniment de l’AME Conference consisteix en un dinar en què un/a investigador/a amb àmplia experiència actua com a mentor/a d’un grup de nous/ves investigadors/es (estudiants o investigadors amb menys de 10 anys des de la seva doctorat) sobre un tema, que en aquest cas va ser el currículum escolar en educació moral.

Maria Rosa Buxarrais i Ignasi de Borafull (Universitat Internacional de Catalunya) han presentat al VIII Congrés Internacional de Psicologia i Educació (CIPE2016), celebrat a Alacant del 15 al 17 de juny, la comunicació titulada “Parentalidad, funciones ejecutivas y desarrollo moral”. Pot llegir-se el resum a continuació.

Resum
La neurociència està investigant, entre d’altres camps, com es desenvolupa el cervell dels nens i nenes pre-escolars. La nostra investigació analitza la relació que existeix entre la parentalitat i l’evolució de les funcions executives localitzades al còrtex prefrontal (CPF) i base del seu futur desenvolupament moral. Els avenços de la neurotecnologia, com la imatge per ressonància magnètica (IRMf), ofereixen informació sobre el desplegament del cervell, les seves funcions, i com les experiències primerenques, positives o adverses, afecten el seu desenvolupament. El maltractament infantil afecta el cervell en construcció. Fins fa poc, aquests efectes només es descrivien psicològica i conductualment. Avui la investigació compta també amb les proves biològiques de la neurociència. En el maltractament infantil destaca el maltractament físic i sexual, però, nosaltres ens centrem en un maltractament psicològic-negligent (privació d’afecte, negligència en algunes cures, etc.) menys atès donada la seva invisibilitat. Aquesta parentalitat negligent es converteix en un estrès tòxic perjudicial per al desenvolupament cerebral del nen al llarg de la vida. Estem davant d’un moment estratègic i la intervenció preventiva, assenyala la investigació, serà més eficient com més d’hora comenci. Un plànol de la prevenció passa per que els primers cuidadors (progenitors i escola infantil) actuïn adequadament. Un altre pla de la prevenció passa per la detecció d’aquests casos a l’escola infantil i en l’atenció pediàtrica. A mig termini, el nostre objectiu és examinar els elements de la cura parental i prescolar que en aquest període influeixen en la futura salut, en el desenvolupament cognitiu i moral del nen. Per acotar el camp d’estudi mesurarem les concretes funcions executives responsables del control de l’impuls. El nostre objectiu és avaluar en una mostra (N = 200) de nens i nenes de 4 a 6 anys- la correlació entre maltractament psicològic-negligent i les funcions executives responsables del desenvolupament cognitiu-moral.

(Feu clic a la foto per veure-la més gran)