Participació en el IX Congrés Internacional de Psicologia i Educació (CIPE18)

El passat mes de juny (21 al 23), la Dra Buxarrais va participar en el CIPE18 a Logroño presentant la comunicació “Las familias ante las tareas escolares de sus hijos: un estudio exploratorio“, al costat de Francisco Esteban (UB), Teodoro Mellen ( ESADE) i Guillem Pérez (UB).

Resum:

“Una de las tareas familiares que mayor atención reclama, y que mayor protagonismo adquiere en las diferentes dinámicas familiares, es la que se refiere a la ayuda de padres a los hijos en sus tareas escolares: los deberes. Dicha ayuda puede adoptar diferentes formas y/o estructuras, adquirir diversos sentidos y, por lo tanto, presentar distintas incidencias en la educación familiar. El artículo que se presenta trata de dichas formas, sentidos y su incidencia educativa en el ámbito familiar, concretamente, sobre la repartición, el compartir y la conciliación de dicha tarea. Con el objetivo de desvelar qué formas predominan en la actuación por parte de las familias en torno a las tareas escolares de sus hijos e hijas, se han entrevistado a 471 personas. Asimismo, sacamos a la luz algunos de los resultados obtenidos de este estudio nacional sobre la conciliación familiar y concluimos con las ideas extraídas de lo expuesto, dejando en evidencia la necesidad de proponer intervenciones motoras de un cambio”.

La Dra Buxarrais a Ràdio 4 parlant sobre “Una mirada femenina de la educación moral”

Maria Rosa Buxarrais va parlar ahir al programa de ràdio “Llibres, píxels i valors“, de Ràdio 4, sobre el llibre que ha coordinador fa poc amb Isabel Vilafranca “Una mirada femenina de l’educació moral”, en el qual es recopila el pensament de 13 dones pensadores , psicòlogues i escriptores pioneres en enfocar la pedagogia des de l’enfocament femení.

Nou llibre publicat: “Una mirada femenina de la educación moral”

Portada del libroAcaba de sortir a la venda el llibre “Una mirada femenina de la educación moral”, coordinat per les professores de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais i Isabel Vilafranca i publicat per l’editorial Desclée De Brouwer.

Resum:

El siglo XX ha sido el siglo de las mujeres, no solo por la masiva incorporación de la mujer al mercado laboral sino, también, por su visibilidad en la esfera pública. La mujer ha dado un paso adelante, dejando de centrarse exclusivamente en la vida privada –el cuidado de los menores, las personas dependientes y el hogar– y tomando cada vez mayor protagonismo en el escenario social, cívico, intelectual, en definitiva, público. Este fenómeno ha permitido gestar un nuevo paradigma pedagógico mundial que, avalado por instituciones educativas internacionales, reclama una educación para la igualdad.

Esta obra viene a cubrir varios vacíos: por una parte, la necesidad de una antología pedagógica de mujeres desde una sensibilidad femenina y, por otra, un homenaje a todas aquellas autoras que desde diferentes discursos, tiempos y espacios, han aportado cuestiones relevantes al ámbito de la Educación Moral. Un libro que pretende hacer visible que los discursos sobre educación moral no deben abordar únicamente una perspectiva de virtudes androcéntricas o universalistas, sino incorporar nuevas formas de argumentación moral que han quedado tradicionalmente desvalorizadas.

L’índex inclou aquests temes, analitzats per les següents autores:

– Pròleg, por Marina Subirats.
– Introducció, por Isabel Vilafranca i Maria Rosa Buxarrais.
– 01. Edith Stein, per María Azevedo.
– 02. María Zambrano, per Antonieta Carreño.
– 03. Hannah Arendt, per Ingrid Agud i Ana Novella.
– 04. Astrid Lindgren, per Núria Obiols.
– 05. Simone Weil, per Marta Burguet Arfelis.
– 06. Nel Noddings, per Maria Rosa Buxarrais i Melania Muñoz.
– 07. Virginia Held, per Yolanda Montero i Maria Rosa Buxarrais.
– 08. Carol Gilligan, per Montserrat Payà Sánchez i Laura Rubio Serrano.
– 09. Victoria Camps, per Isabel Vilafranca.
– 10. Martha Nussbaum, per Amèlia Tey y Elena Noguera.
– 11. Amy Gutmann, per Ana Ayuste i Mariona Graell.
– 12. Seyla Benhabib, per Mónica Gijón i Xus Martín.
– 13. Judith Butler, per Raquel Cercós i Karina Rivas.

Pot descarregués el pdf amb l’índex, pròleg i introducció del llibre aquí.

El llibre pot comprar-se en el lloc web de l’editorial.

Nou article en Estudios sobre Educación

El passat mes, es va publicar a la revista Estudios sobre Educación l’article “Perfil, motivación y satisfacción académica en los estudiantes de máster: el caso de Ciencias Sociales y Jurídicas”, escrit (en espanyol) per Pilar Figuera, Maria Rosa Buxarrais, Juan Llanes i Marta Venceslao.

Resum

L’article presenta els resultats d’una investigació dirigida a analitzar el perfil, la motivació i la satisfacció acadèmica en els estudis de màster de Ciències Socials i Jurídiques. Hi han participat 453 estudiants procedents de 8 màsters de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els resultats mostren diferències entre la tipologia de màster i els motius d’elecció de la formació, així com en la satisfacció amb els estudis, i en la relació entre la satisfacció acadèmica i els motius d’elecció. Es confirma l’especificitat dels processos de transició a aquests estudis i la importància d’establir accions orientadores.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la secció d’articles.

Nou article a Anuari de Psicologia

Logo AnuariHa estat recentment publicat en el Anuari de Psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia l’article “Més enllà de Kohlberg: L’aprenentatge ètic per a la coherència entre judici, sentiments i accions morals”, escrit per les professores de la Universitat de Barcelona Amèlia Tey i Maria Rosa Buxarrais.

Resum

Per a la comunitat educativa el desenvolupament moral segueix sent un assumpte de preocupació. Diversos agents dediquen temps i esforç a un tema que, actualment, evidencia una clara separació entre allò teòric i allò pràctic, un biaix entre el que hom pensa i el que hom fa, entre el raonament i les accions morals. Les finalitats i les intencions dels agents educatius són respectables; però contràriament a aquestes, nens i adolescents actuen de manera massa reactiva i els costa generalitzar certs comportaments.

En aquesta línia, el plantejament de Kohlberg, centrat en el desenvolupament del judici moral, sembla donar-los principalment elements discursius formals, que sempre han d’anar acompanyats d’una reflexió personal més profunda que motivi el canvi real de la persona. En definitiva, l’evolució de l’enfocament per analitzar situacions carregades de valors no té correlació directa amb la capacitat real per a prendre decisions al mateix nivell. A partir d’aquesta anàlisi proposem un enfocament integrador de la persona per a potenciar el seu desenvolupament moral.

L’aprenentatge ètic, de la mateixa manera que qualsevol altre aprenentatge, suposa una transformació en la manera d’interpretar i reaccionar al que succeeix al món, en la que cal incidir en els processos psicològics superiors i en la motivació, des de la sensibilitat i la interioritat, per afavorir la presa de consciència de les conseqüències de les accions.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la secció d’articles.