Ha estat recentment publicat en el Anuari de Psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia l’article “Més enllà de Kohlberg: L’aprenentatge ètic per a la coherència entre judici, sentiments i accions morals”, escrit per les professores de la Universitat de Barcelona Amèlia Tey i Maria Rosa Buxarrais.

Resum

Per a la comunitat educativa el desenvolupament moral segueix sent un assumpte de preocupació. Diversos agents dediquen temps i esforç a un tema que, actualment, evidencia una clara separació entre allò teòric i allò pràctic, un biaix entre el que hom pensa i el que hom fa, entre el raonament i les accions morals. Les finalitats i les intencions dels agents educatius són respectables; però contràriament a aquestes, nens i adolescents actuen de manera massa reactiva i els costa generalitzar certs comportaments.

En aquesta línia, el plantejament de Kohlberg, centrat en el desenvolupament del judici moral, sembla donar-los principalment elements discursius formals, que sempre han d’anar acompanyats d’una reflexió personal més profunda que motivi el canvi real de la persona. En definitiva, l’evolució de l’enfocament per analitzar situacions carregades de valors no té correlació directa amb la capacitat real per a prendre decisions al mateix nivell. A partir d’aquesta anàlisi proposem un enfocament integrador de la persona per a potenciar el seu desenvolupament moral.

L’aprenentatge ètic, de la mateixa manera que qualsevol altre aprenentatge, suposa una transformació en la manera d’interpretar i reaccionar al que succeeix al món, en la que cal incidir en els processos psicològics superiors i en la motivació, des de la sensibilitat i la interioritat, per afavorir la presa de consciència de les conseqüències de les accions.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la secció d’articles.

Ha estat publicat a la Revista Comunicar (E-ISSN: 1988-3293 / ISSN: 1134-3478) l’article “Uso de las TIC y mediación parental percibida por niños de Chile”, escrit per Llarela Berríos Valenzuela, María Rosa Buxarrais Estrada i María Soledad Garcés.

Resum:

El uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) se ha ido masificando en los últimos años, modificando los hábitos de comunicación, aprendizaje, entretenimiento y de socialización. Hemos investigado sobre los hábitos de los menores con dichas herramientas, además de su percepción de la mediación parental en este terreno. Se presenta un estudio exploratorio, en el que se emplea metodología ex post facto descriptiva por encuesta, con un cuestionario como instrumento de recolección de datos aplicado a 422 niños/as de 9-12 años de colegios privados de Santiago de Chile. Los resultados indican que las TIC forman parte de la vida cotidiana para la mayoría de los niños/as. A pesar de no apreciarse diferencias significativas, en edad y género, se encontraron comportamientos de riesgo entre las características de uso y en la percepción de la mediación parental, por lo que vislumbramos la necesidad de implementar programas de intervención sobre mediación parental en el uso de las TIC, para así promover un uso seguro, responsable y ético de las tecnologías de la información y la comunicación. De los resultados deriva la reflexión en cuanto a la importancia de formar y fomentar desde temprana edad en el uso idóneo de las TIC, considerando que estas herramientas son utilizadas de forma cada vez más transversal y homogénea entre los más jóvenes.

El text complet es pot descarregar a la pàgina de la revista, en anglès i en espanyol i en format pdf, epub o html.

L’editorial Octaedro acaba de publicar el llibre “Retos educativos para el siglo XXI. Autonomía, responsabilidad, neurociencia y aprendizaje” (184 pàg, ISBN: 9788499216553), editat per Maria Rosa Buxarrais i Miquel Martínez.

Aquesta obra aborda dos valors clau en l’educació: l’autonomia i la responsabilitat. Conté un conjunt d’estudis sobre les relacions entre ambdós conceptes. Cadascún d’ells ho fa des d’una perspectiva contextual diferent: la filosòfica, la família, l’escola, els espais generats per les tecnologies en la societat de la informació i les aportacions de la neurociència en relació amb l’aprenentatge i l’educació. Està dirigida tant a acadèmics i professionals de l’educació com a pares i mares de família. Educadors i famílies han d’establir aliances, necessàries per a promoure l’assoliment de nivells òptims d’autonomia i responsabilitat en les generacions joves. Els editors són professors de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, ​​membres del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) i van ser els responsables de coordinar el Congrés Internacional de Teoria de l’Educació on es van presentar els treballs que conté l’obra.

Índex:

Presentación (Maria Rosa Buxarrais, Miquel Martínez).
1. Autonomía relacional (Nel Noddings).
2. Aprendizaje y ciudadanía en las pedagogías del siglo XXI: entre la autonomía y la responsabilidad (Marta Burguet , Xavier Laudo).
3. Autonomía, responsabilidad y familias: conexiones y complejidades (Ruth Thomas).
4. Familia: algunas claves para fomentar la responsabilidad y la autonomía (Ana Maria Novella, Montserrat Payá).
5. ¿Qué queda de la responsabilidad y la autonomía en la escuela contemporánea? (Gabriela Diker).
6. ¿Qué escuela, qué autonomía y qué responsabilidad? (Laura Rubio, Francisco Esteban).
7. Autonomía y responsabilidad en el contexto de la sociedad de la información y las tecnologías (Enric Prats, Mariona Graell).
8. Plasticidad cerebral y experiencia: fundamentos neurobiológicos de la educación (Margalida Coll Andreu).
9. Neurociencia, aprendizaje y educación (Joaquín García Carrasco).
10. Neurociencia y educación: trazos para un tejido común hacia la autonomía y la responsabilidad (Mónica Gijón, Amèlia Tey).

El llibre pot adquirir-se al lloc web d’Amazon.es fent clic sobre el següent botó: 

L’Editorial UB Edicions ha publicat recentment el llibre “La conciliación familiar, laboral, social y personal: una cuestión ética ” (136 pàg.) , amb ISBN : 978-84-475-3879-9 , editat per Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet . El llibre inclou articles dels següents autors (per ordre alfabètic): Marta Burguet Arfelis, Maria Rosa Buxarrais Estrada, Fernanda Duprat, Alexandro Escudero Nahon, Francisco Esteban Bara, Amèlia Tey Teijón i Isabel Vilafranca Manguán.

Resum

La conciliació pot entendre’s de diferents maneres segons si es pensa des de la filosofia, la psicologia, la política o la sociologia, però en tots aquests enfocaments hi ha una idea clau: la del temps compartit. En una època dominada per les presses, que el temps té una clara accepció mercantil i la rutina diària s’organitza entorn de l’horari laboral, cal desenvolupar estratègies i conrear valors que permetin no solament compaginar la vida laboral i familiar, sinó també impulsar el creixement personal. Vista des d’aquesta òptica, la conciliació entra en el terreny de l’ètica i pansa a ser alguna cosa que pot ensenyar-se i aprendre’s.

Els articles reunits en aquest llibre mostren que, més enllà de la necessària aplicació de polítiques públiques adequades, la conciliació consisteix a aprendre a gestionar els espais i els temps propis i compartits. I a prendre consciència que conciliar els diferents àmbits de la nostra vida és, al cap i a la fi, una qüestió d’escala de valors.

Índex del llibre

– Introducción.

– La familia como comunidad moral: consideraciones filosóficas para la educación en valores basándose en la conciliación, per Francisco Esteban Bara.

– La educación para la igualdad: un reto universal del siglo XXI, per Isabel Vilafranca Manguán.

– Romper tópicos en la conciliación familiar. Cuando la conciliación adquiere sentido, per Marta Burguet Arfelis.

– La conciliación familiar: una condición necesaria para educar en valores hoy, per Maria Rosa Buxarrais Estrada, Francisco Esteban Bara i Isabel Vilafranca Manguán.

– El vínculo educativo basado en la corresponsabilidad afectiva de la familia, per Amèlia Tey Teijón.

– Los Planes Estadísticos Nacionales: un espacio de conformación social, per Fernanda Duprat.

– Ocio en familia: una estrategia para promover el valor de la corresponsabilidad en la familia per Maria Rosa Buxarrais Estrada i Alexandro Escudero Nahón.

– A modo de conclusión.

El llibre pot adquirir-se al lloc web L’Editorial UB Edicions en aquest enllaç.