Fa dues setmanes es va publicar a la revista Transdigital l’article de Maria Rosa Buxarrais i Levy Farías titulat “Desafíos de la educación moral y ciudadana ante las tecnologías emergentes”

Resum
La creciente brecha entre el acelerado desarrollo de nuevas, convergentes e invasivas tecnologías (genómica, robótica, inteligencia artificial, nanotecnologías, realidad aumentada, etc.) y los lentos procesos legislativos que deberían regularlas, puede encararse a través de regulaciones “suaves” o éticas, en las cuales los principios morales juegan un rol fundamental. Esto parece implicar la necesidad de esfuerzos dinámicos y generalizados en materia de educación moral y ciudadana, pero algunas tendencias recientes de la psicología moral han cuestionado el valor de los principios morales, del razonamiento moral y de la educación moral toda. En paralelo, el realce moral biotecnológico (edición genética, moléculas morales, implantes cerebrales, etc.) recibe creciente atención. Después de presentar una revisión esquemática de la psicología contemporánea de la educación moral, reafirmamos la importancia del razonamiento moral basado en principios, así como de una educación moral democrática que sea capaz de lidiar con la naturaleza altamente controversial de las tecnologías emergentes.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la Secció d’Articles.

Ha estat publicat recentment a la revista Citizenship Teaching & Learning l’article “controversies are no excuse: Citizenship education in Spain”, escrit per Maria Rosa Buxarrais i Eric Ortega.

Resum
Here we discuss the current situation of citizenship education in Spain, briefly reviewing its legal and political context, and taking into account a questionnaire administered to an intentional sample of key informants. We argue that even though the compulsory subject ‘education for citizenship and human rights’ was ruled out from our classrooms, due to the numerous controversies that it raised, there still remain multiple individual and institutional initiatives that aim to form responsible, active and critical citizens. In general terms, however, it is clear there has been a backward step in this respect, especially because as an essential ingredient of democracy, controversial issues should be seen as opportunities or stimuli for learning, not as topics to be avoided or censored. Finally we recommend, among other things, to reinstate citizenship education as a compulsory subject (not as an alternative to religious education); to amend the current scientism, and other flaws, of our current legislation; to improve teachers’ preparation for citizenship and values education, especially for a constructive handling of controversial issues (this requires clarification of the meaning of ‘curricular free speech’ among us); and to foster systematic research and dissemination efforts to optimize the civic qualities of our school cultures.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la Secció d’articles.

S’ha publicat aquest mes de juliol el llibre “Education for Democratic Intercultural Citizenship”, editat pel Dr. Wiel Veugelers, catedràtic de la Universitat d’Estudis Humanístics d’Utrecht (Països Baixos) i també coordinador del projecte Erasmus+ KA2 Strategic Partnership EDIC (Education for Democratic Intercultural Citizenship), del qual aquest llibre ha resultat i en què han participat set universitats europees: University of Humanistic Studies, Utrecht (Països Baixos), University of Barcelona (Espanya), Tallinn University (Estònia), Bath Spa University (Regne Unit), University of Helsinki (Finlàndia), Charles University Prague (República Txeca) y Aristotle University Thessaloniki (Grècia).

La Dra Buxarrais ha contribuït amb el capítol tercer, Ethical Competences for Democratic Citizenship at School, University and in Family, escrit al costat d’Elena Noguera i Fracisco Esteve, també professors de la Universitat de Barcelona.

El llibre es pot descarregar gratuïtament en format PDF en la seva totalitat des el lloc web de l’editorial Brill Sense.

Acaba de sortir a la venda el llibre “Una mirada femenina de la educación moral”, coordinat per les professores de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais i Isabel Vilafranca i publicat per l’editorial Desclée De Brouwer.

Resum:

El siglo XX ha sido el siglo de las mujeres, no solo por la masiva incorporación de la mujer al mercado laboral sino, también, por su visibilidad en la esfera pública. La mujer ha dado un paso adelante, dejando de centrarse exclusivamente en la vida privada –el cuidado de los menores, las personas dependientes y el hogar– y tomando cada vez mayor protagonismo en el escenario social, cívico, intelectual, en definitiva, público. Este fenómeno ha permitido gestar un nuevo paradigma pedagógico mundial que, avalado por instituciones educativas internacionales, reclama una educación para la igualdad.

Esta obra viene a cubrir varios vacíos: por una parte, la necesidad de una antología pedagógica de mujeres desde una sensibilidad femenina y, por otra, un homenaje a todas aquellas autoras que desde diferentes discursos, tiempos y espacios, han aportado cuestiones relevantes al ámbito de la Educación Moral. Un libro que pretende hacer visible que los discursos sobre educación moral no deben abordar únicamente una perspectiva de virtudes androcéntricas o universalistas, sino incorporar nuevas formas de argumentación moral que han quedado tradicionalmente desvalorizadas.

L’índex inclou aquests temes, analitzats per les següents autores:

– Pròleg, por Marina Subirats.
– Introducció, por Isabel Vilafranca i Maria Rosa Buxarrais.
– 01. Edith Stein, per María Azevedo.
– 02. María Zambrano, per Antonieta Carreño.
– 03. Hannah Arendt, per Ingrid Agud i Ana Novella.
– 04. Astrid Lindgren, per Núria Obiols.
– 05. Simone Weil, per Marta Burguet Arfelis.
– 06. Nel Noddings, per Maria Rosa Buxarrais i Melania Muñoz.
– 07. Virginia Held, per Yolanda Montero i Maria Rosa Buxarrais.
– 08. Carol Gilligan, per Montserrat Payà Sánchez i Laura Rubio Serrano.
– 09. Victoria Camps, per Isabel Vilafranca.
– 10. Martha Nussbaum, per Amèlia Tey y Elena Noguera.
– 11. Amy Gutmann, per Ana Ayuste i Mariona Graell.
– 12. Seyla Benhabib, per Mónica Gijón i Xus Martín.
– 13. Judith Butler, per Raquel Cercós i Karina Rivas.

Pot descarregués el pdf amb l’índex, pròleg i introducció del llibre aquí.

El llibre pot comprar-se en el lloc web de l’editorial.

El passat mes, es va publicar a la revista Estudios sobre Educación l’article “Perfil, motivación y satisfacción académica en los estudiantes de máster: el caso de Ciencias Sociales y Jurídicas”, escrit (en espanyol) per Pilar Figuera, Maria Rosa Buxarrais, Juan Llanes i Marta Venceslao.

Resum

L’article presenta els resultats d’una investigació dirigida a analitzar el perfil, la motivació i la satisfacció acadèmica en els estudis de màster de Ciències Socials i Jurídiques. Hi han participat 453 estudiants procedents de 8 màsters de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els resultats mostren diferències entre la tipologia de màster i els motius d’elecció de la formació, així com en la satisfacció amb els estudis, i en la relació entre la satisfacció acadèmica i els motius d’elecció. Es confirma l’especificitat dels processos de transició a aquests estudis i la importància d’establir accions orientadores.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la secció d’articles.