S’ha publicat recentment a Márgenes, Revista de Educación de la Universidad de Málaga l’article “La educación en valores en revistas académicas hispanoamericanas (2001-2020)”, escrit per Maria Rosa Buxarrais i Levy Farías Navarro.

Resume
L’augment exponencial de publicacions exigeix ​​mètodes nous per a la revisió de literatures acadèmiques. Amb criteris reflexius i eines digitals es van examinar 200 articles sobre educació en valors, publicats en espanyol, en línia i amb accés obert els darrers 20 anys, obtinguts a través de la Xarxa Iberoamericana d’Innovació i Coneixement Científic, REDIB©. Mètode: L’anàlisi textual es va realitzar bàsicament mitjançant l’aplicació “modelat de tòpics LDA”, disponible al programa de codi obert Orange© (3.32). Resultats: La lectura propera va mostrar un augment substancial dels estudis empírics entre la primera i la segona dècada, però la lectura distant no va mostrar altres tendències cronològiques clares. No obstant això, una vegada que els corpora van ser reorganitzats geogràficament (Espanya, Cuba i Altres països hispanoparlants), es van apreciar diferències més fàcilment interpretables. Com a procediment complementari, els cinc corpora van ser puntuats automàticament segons la presència d’algunes denominacions disciplinàries i un selecte grup d’autors, la majoria de la tradició evolutivocognitiva de la psicologia moral. Els textos cubans van diferir de la resta en virtut de la seva perspectiva política, més que acadèmica, i les seves referències més grans a les ciències mèdiques. Discussió: En conjunt, preocupa la participació desigual a través de la regió en els estudis sobre l’educació en valors, una fonamentació teòrica feble i el diàleg internacional escàs. Finalment, es plantegen algunes reflexions sobre els procediments de lectura distant emprats, així com sobre la necessitat de contrarestar la marginació actual de l’educació en valors i altres camps afins, intrínsecament humanístics.

L’article està disponible de forma gratuïta a la secció d’articles.

S’ha publicat recentment a Revista de Investigación Educativa l’article “La educación híbrida en centros de secundaria catalanes: la competencia digital como variable clave”, escrit per Núria Castells Gómez, Juan Llanes Ordóñez, Marc Fuertes-Alpiste, Marta Gràcia Garcia, Carles Lindín i Maria Rosa Buxarrais.

Resume
“La pandemia de COVID-19 impactó en la educación formal obligatoria y se dieron diversas respuestas a la privación de presencialidad, desde improvisadas (modelo de enseñanza remota de emergencia) hasta prácticas más informadas de educación digital, como el modelo de educación híbrida. Este estudio no experimental, descriptivo-inferencial pretende indagar si la Competencia Digital Docente Autopercibida (CDDA) del profesorado (n=346) y la Competencia Digital Autopercibida (CDA) del alumnado (n=1322) y de las familias (n=531) de 15 centros de educación secundaria de Cataluña está relacionada con aspectos relevantes de la educación online en el modelo de educación híbrida: actividades de enseñanza y aprendizaje; propuestas de evaluación, y ayudas al aprendizaje. Se elaboró un cuestionario online para cada colectivo. Los resultados indican que una alta CDDA está relacionada con propuestas metodológicas y evaluativas innovadoras y, en el caso del alumnado, su CDA se relaciona con una mejor predisposición a aprender online, mientras que no encontramos relación entre la CDA de las familias y las ayudas recibidas y proporcionadas a sus hijos e hijas. Las conclusiones señalan la necesidad de fomentar la competencia digital entre el profesorado para contribuir a la propuesta de prácticas educativas híbridas más adecuadas que, a su vez, fomenten las competencias digitales del alumnado”.

L’article està disponible de forma gratuïta a la secció d’articles.

S’ha publicat recentment l’article “Work-family balance in times of COVID-19: survey-study”, escrit per Maria Rosa Buxarrais (UB), Juan Llanes Ordóñez (UB) i Angelina Sánchez-Martí (UAB), a la revista Cogent Education.

Resum

“The COVID-19 pandemic has led transformative changes worldwide, significantly affecting work-family balance. This cross-sectional survey study conducted during the early stages of the global pandemic (April-to-May 2020) presents findings from a snowball convenience sample of 383 employed adults with children in Spain. It delves into the evolving dynamics of work-family conciliation during confinement. The study findings unveil two distinct family profiles: those grappling with substantial work-family challenges (63.9%) and those experiencing minimal disruptions (36.3%). Noteworthy are the significant gender-related differences, family size, and the perception of personal freedom as pivotal factors shaping these profiles. The current study underscores the urgency of democratizing family life and elevating work-family conciliation as a core element of values education in a post-pandemic world“.

L’article està disponible de forma gratuïta en aquest enllaç.

Ahir es va publicar en línia a la revista The Journal of Moral Education l’article “Towards a post-democratic era? Moral education against new forms of authoritarianism“, escrit per la Dra. Maria Rosa Buxarrais (UB), el Dr. Vicent Gozálvez (UV) i el Dr. Cruz Pérez (UV).

Resum

“Educating in a convulsed political context demands a detailed analysis of the new circumstances of our times, especially the current democracy crisis. According to the latest reports issued by international evaluation organisations, one of the greatest challenges for democratic citizenship is the emergence and rise of authoritarianism within the framework of the so-called post-democracy, and also in the manifestations known as illiberal democracy. Moral and civic education has to respond to this challenge. With this in mind, we propose revitalising a participative and deliberative democracy model, rethinking the basic values in citizens’ education, redefining the relation between what is public and what is private, and empowering sensitivity and free creation in the new maker culture“.

L’article està disponible de forma gratuïta a la secció d’articles.

S’ha publicat el passat mes d’agost el llibre The International Handbook of Teacher Ethos, editat per Fritz Oser, Karin Heinrichs, Johannes Bauer i Terence Lovat a l’Editorial Springer. Entre els 27 capítols de l’manual figura “Teacher’s Ethos and Moral and Professional Identity“, escrit per la Dra. Buxarrais.

De la introducció de l’manual:

This volume is the first handbook that brings together cutting-edge international research on teacher ethos from a broad array of disciplines. The main focus will be on research that illustrates current conceptualizations of ethos and its importance for acting effectively and responsibly in and out of the classroom. Research will encompass updated empirical and philosophical work that points to the difference in learning when teaching is practised as a moral activity instead of a merely functional one. Authors are among the world’s foremost researchers whose work crosses over from moral education into psychology, neuroscience, sociology, philosophy, pedagogy, and curriculum, drawing on these various fields of research.

Resum de el capítol de la Dra Buxarrais: “Teacher’s Ethos and Moral and Professional Identity“

The professional identity of teachers and the moral dimensions of their work and authority are issues increasingly challenging in contemporary, global and diverse societies. This chapter addresses them, at first in theoretical terms, discussing the tension between the initial idealism of novice teachers versus the growing realism of experienced teachers, the tension between vocation and profession, and teacher’s ethos. Secondly, in empirical terms, based upon 19 face-to-face semi-structured interviews with experienced professionals, from public and private schools in Catalonia, pointed out by their peers as examples of good teachers. Their responses about the features that define a “good teacher” are analysed according to the attributed: (a) personal characteristics; (b) capacities; (c) ethical values; and (d) competences. Overall, their views underscore the importance of establishing positive and caring relations with pupils, fostering mutual trust among them, and educating them in values and morals, at least implicitly, by example. Also considered are variables such as the moral leadership of teachers in the classroom, their social and emotional skills, and their self- knowledge. Finally, the implications of the study are put in the context of the Model of Moral Personality Construction, which integrates key elements of other approaches to Character Education.