El passat 21 de maig, el diari La Vanguardia va publicar un article parlant de l’aplicació de la Pedagogia de la Interioritat que promouen les Dres. Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet en el llibre “Aprender a ser. Por una Pedagogía de la Interioridad”, publicat a inicis d’aquest any.
Pot llegir-se l’article complet aquí.
El dia d’ahir, Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet -profesoras de la Facultat d’Educació i investigadores del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) – estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat. «En el món apressat en què vivim, es fa més necessari que mai ser conscients de qui som, de què som. És crucial aturar-se i realitzar un exercici d’atenció plena », assegura Buxarrais. «De fet, l’ésser és quelcom genuí. Tots som des que naixem. Però per aprendre a ser necessitem eines i recursos que ens permetin desplegar totes les potencialitats del que ja som i que ens ajudin a entendre per què som com som », afegeix Burguet.
Es pot llegir la nota completa aquí.
L’Editoria
l Graó ha publicat recentment el llibre “Aprendre a ser. Per una pedagogia de la interioritat” (ISBN: 978-84-9980-750-8, 184 pag.), Coordinat per les Dres. Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet. Aquest llibre ofereix un ventall de mirades sobre la importància de l’aprenentatge bàsic de l’aprendre a ser que s’hauria de donar a l’escola. És una invitació a la reflexió i a l’acció que mostra aportacions científiques i acadèmiques, des de l’ètica, la filosofia i la neurociència que posen de manifest la necessària atenció al desenvolupament de la dimensió emocional, psicològica i espiritual del propi ésser. Alhora, es presenten pràctiques en contextos educatius diversos que promouen la cura de l’interior, des del vessant anímica, espiritual i emocional. Ensenyar aquests aprenentatges forma part del repte dels professionals de l’educació en una societat accelerada i escindida.
Índex
– El ser existencial, dimensión filosófica, per Margarita Mauri Álvarez.
– La cuna del yo: un viaje autoconsciente al cerebro, per David Bueno Torrens.
– El cuidado ético como camino hacia el ser, per Maria Rosa Buxarrais Estrada.
– Aprender a ser: educar la dimensión emocional en la escuela, per Luis Núñez Cubero y Clara Romero Pérez.
– ¿Qué aporta el trabajo del eneagrama en la conexión con la esencia del ser?, per José Luis Iriberri Díaz.
– La escuela que aprende a ser: de la intención a la acción, per Eulália París Pujol.
– Relaciones educativas desde el cultivo del espacio interior, per Marta Burguet Arfelis.
– El aula: gestión y ser, per Bartolomé Calero Rubio.
– El ser corporal, per Paula Gelpi Fleta.
– La interioridad, un horizonte de conocimiento profundo, per Berta Meneses Rodríguez.
– Habilidades para ser, en contexto, per Víctor Martínez Ruiz.
– “Escúchate, confía y ve más allá”, per Xavier Serret Juan i Josep Maria Llull Novell.
– Educar en y desde el ser en el ámbito de la gestión transformadora del conflicto, per Marta Ponce Mas.
– Educación de la interioridad: despliegue de la dimensión espiritual, per Fátima Ramos Brieva.
– El mayor descubrimiento, per Silvia Martínez Grau.
– Experiencias de una comunidad que busca crecer desde dentro, per María Ximena Coria i Verónica del Valle Gálvez.
El passat mes de desembre, del 8 a l’11, la Dra Buxarrais va participar en el 42 Congrés de l’ Association for Moral Education (AME), que va tenir lloc a la Universidad de Harvard, a la Graduate School of Education, lloc en el que va néixer l’AME el 1976.
La Dra Buxarrais va exposar un treball en coautoria amb el Dr Francisco Esteban (UB) titulat “Becoming a teacher: Ideas for university education and civic engagement”. Aquest és el resum:
En els últims anys l’educació universitària ha canviat considerablement. En resum, es podria dir que s’ha adaptat a les circumstàncies imperants i que s’està convertint en un recurs
essencial per a l’optimització dels àmbits professional, social, cultural i econòmic. Els canvis que ha experimentat l’han portat a aconseguir resultats bastante significatius. No obstant això, al mateix temps, també hem estat testimonis del sorgiment de preocupacions i dubtes sobre la naturalesa d’aquesta educació, sobretot en relació amb el desenvolupament personal, ètic i cívic de la població estudiantil actual. Què ha de fer un bon mestre i què motiva una persona a voler ensenyar són preguntes atemporals que ens concerneixen.
Aquest estudi se centra en els que actualment s’estan formant per convertir-se en professors, més específicament, en els estudiants de llicenciatura en Educació Primària de les Universitats de Catalunya. Hem utilitzat una metodologia quantitativa basada en un qüestionari auto-administrat, aplicat a una mostra representativa. Les respostes obertes dels participants són enregistrades i codificades. Construïm tres categories principals: el mestre personal i / o autèntic; el mestre narrador; i el mestre motivador de l’aprenentatge. Els nostres resultats destaquen importants diferències entre aquestes categories, destacant sobretot al mestre autèntic i / o personal, que deixa empremta gràcies al seu caràcter i la seva forma de ser. Això, juntament amb altres troballes, ens permet oferir algunes consideracions per a la formació universitària de futurs docents.
Així mateix, com a investigadora sènior, la Dra Buxarrais va ser convidada per l’organització del congrés a participar com a mentora en la “Junior Scholar ‘s Reception” del dia 9. Aquest popular esdeveniment de l’AME Conference consisteix en un dinar en què un/a investigador/a amb àmplia experiència actua com a mentor/a d’un grup de nous/ves investigadors/es (estudiants o investigadors amb menys de 10 anys des de la seva doctorat) sobre un tema, que en aquest cas va ser el currículum escolar en educació moral.
